L'exposició, que s'anomena "endinsant-nos al món de Wes Anderson", està dividida en 4 capítols cada un explicant un recurs recurrent que identifica l'estil del director i explicat a través de la projecció d'un vídeo on es van mostrant escenes d'exemple de les pel·lícules alhora que es van explicant els diferents elements.
Cada capítol s'identifica amb una pel·lícula, que és la que més exagera el recurs del que es parla.

 Per ambientar cada sala utilitzem la repetició d'un element i d'un color identificatius de la pel·lícula corresponent. Les 4 sales estan separades per passadissos que formen part de la temàtica de la quarta sala i imita els túnels de la pel·lícula "Fantastic Mr Fox".
L'ambientació a través dels colors, la llum, els elements repetits i els sons fan d'aquesta exposició una experiència immersiva.

La instal·lació pretén informar des d'una visió neutra fins després de la votació, llavors la idea és conscienciar sobre l'impacte dels JJOO al medi ambient.

L'estructura és una composició de dos elements circulars que generen un recorregut en el que s'informa i es vota, després, un cop dins el segon cercle, l'impacte visual d'una massa gegant de gel suspesa i degotejant alhora que es desfà pretén conscienciar de manera molt visual sobre el canvi climàtic i l'impacte humà que accelera aquest procés.

Es tracta d'un edifici soterrat per sota del nivell del terra, per tant, cal plantejar una estructura que faci arribar la llum el més avall possible.
Aquest projecte s'inspira en les muntanyes, en els seus plans inclinats i en com la neu reflecteix la llum. Es consta de dos lluernaris que baixen la llum a dos nivells diferents, orientats per fer la captació de llum i convertir una planta per ús de matí i una planta per ús de tarda.